|
Originariament, les hamadríades foren distintes de les nimfes dels
boscos, si bé desprès se les va confondre. Les nimfes dels arbres es
dividiren, també, en dos grups: les hamadríades neixien amb ells i no es
separaven mai d'ells, vivint i habitant al seu interior i constituint
l'ànima de l'arbre. (La rel hama significa comunitat, dependència
recíproca. Drys és alzina i per extensió s'aplica a tota classe
d'arbre). En canvi, les simples dríades habitaven, lliures, enmig de la
foresta. Més tard, degut a una assimilació progressiva amb les nimfes
dels boscos, va atribuir-se a les dríades i hamadríades el poder de
separar-se temporalment de l'arbre on vivien (les primeres) o del qual
vivien (les segones).
Ambdues classes de nimfes no eren inmortals. Estaven lligades a la
mort, de la mateixa forma que els arbres dels que depenien. Malgrat,
tant n'Homer com altres poetes les creien de llarga longevitat. I per
això, els arbres vivenda de les nimfes eren considerats sagrats, i ni la
destral ni la mà de l'home podien profanar-los fins que algun sacerdot,
amb la seva sabiduria, no assegurès del cert que tals arbres estaven
buits i havien ja estat abandonats pels seus habitants. |
Publicado por 
