GeneralArtículos y anotaciones generales
|
|
Bellesa i harmonia
|
bro la porta del jardí secret dels somnis, desconec la màgia que s'amaga a l'interior de la bellesa
prefereixo els follets valents, i no pas les bruixes dolentes
prefereixo les bruixes bones, i no pas els follets dolents
si les paraules es diguessin sempre quan parlessin els arbres, seria meravellós comunicar-se amb els altres
però sovint ni les nimfes, ni les fades, ni les princeses de revoltes són escoltades, ni els follets valents són respectats, ni les bruixes bones prou admirades
encara no hem sigut capaços de conèixer la màgia que s'amaga a l'interior de la bellesa quan obrim la porta del jardí secret dels somnis
encara som massa pocs els qui admirem les bruixes bones, respectem els follets valents, i escoltem a les princeses de les nostres revoltes...
i les fades i les nimfes no han aconseguit sentir parlar als arbres àmpliament
seria meravellós comunicar-se eternament amb els altres, com una mel prohibida a punt de ser provada
|
|
|
|
Publicado por kori el 12 de Agosto, 2006, 16:26
~ Referencias (0)
|
|
|
Fada papallona
|
"El país de les fades és un món de misteriós encant, d'encisadora bellesa, d'enorme lletjor, d'insensible superficialitat, d'humor, entremaliadura, gaubança i inspiració, de terror, rialla, amor i tragèdia (...) un món en el que hom s'ha d'endinsar amb suma cautela (...) les fades representen el Poder, un poder màgic incomprensible pels humans..."
(Betty Ballantine, a "Hadas", editorial Montena) |
|
|
|
Publicado por kori el 12 de Agosto, 2006, 16:18
~ Referencias (0)
|
|
|
Somnis
|
bro la porta del jardí secret dels somnis, desconec la màgia que s'amaga a l'interior de la bellesa
prefereixo els follets valents, i no pas les bruixes dolentes
prefereixo les bruixes bones, i no pas els follets dolents
si les paraules es diguessin sempre quan parlessin els arbres, seria meravellós comunicar-se amb els altres
però sovint ni les nimfes, ni les fades, ni les princeses de revoltes són escoltades, ni els follets valents són respectats, ni les bruixes bones prou admirades
encara no hem sigut capaços de conèixer la màgia que s'amaga a l'interior de la bellesa quan obrim la porta del jardí secret dels somnis
encara som massa pocs els qui admirem les bruixes bones, respectem els follets valents, i escoltem a les princeses de les nostres revoltes...
i les fades i les nimfes no han aconseguit sentir parlar als arbres àmpliament
seria meravellós comunicar-se eternament amb els altres, com una mel prohibida a punt de ser provada
|
|
|
|
Publicado por kori el 12 de Agosto, 2006, 16:11
~ Referencias (0)
|
|
|
NIMFES DELS ARBRES
|
Originariament, les hamadríades foren distintes de les nimfes dels boscos, si bé desprès se les va confondre. Les nimfes dels arbres es dividiren, també, en dos grups: les hamadríades neixien amb ells i no es separaven mai d'ells, vivint i habitant al seu interior i constituint l'ànima de l'arbre. (La rel hama significa comunitat, dependència recíproca. Drys és alzina i per extensió s'aplica a tota classe d'arbre). En canvi, les simples dríades habitaven, lliures, enmig de la foresta. Més tard, degut a una assimilació progressiva amb les nimfes dels boscos, va atribuir-se a les dríades i hamadríades el poder de separar-se temporalment de l'arbre on vivien (les primeres) o del qual vivien (les segones).
Ambdues classes de nimfes no eren inmortals. Estaven lligades a la mort, de la mateixa forma que els arbres dels que depenien. Malgrat, tant n'Homer com altres poetes les creien de llarga longevitat. I per això, els arbres vivenda de les nimfes eren considerats sagrats, i ni la destral ni la mà de l'home podien profanar-los fins que algun sacerdot, amb la seva sabiduria, no assegurès del cert que tals arbres estaven buits i havien ja estat abandonats pels seus habitants. |
|
|
|
Publicado por kori el 12 de Agosto, 2006, 3:36
~ Referencias (0)
|
|
|
NIMFES
|
Anomenades nymphes en francès, anglès i alemany, ninfas en italià i castellà i nimfes en català, són qualsevuia de les deitats de les aigues, boscos i selves, i se'ls coneix també com dríades, nereides, nàiades, etcètera.
Deuen el seu origen a les aigues del cel, i n'Homer les fa filles d'en Júpiter, el déu de la tempesta. Des d'allà dalt cauen sobre la terra, i en el si d'aquesta van per camins secrets, apareguent desprès en forma de manantials. Els sacerdots grecs les invocaven vora les fonts, oferint-lis sacrificis i pregàries, demanant a les Nimfes que fessin caure la pluja. (Kantas Niskas, rogamus et deprecamus vos...sagrades nimfes, us pregam i suplicam...) Una costum semblant va conservar-se fins principis del segle XIX al País de Gales.
Les nimfes són, doncs, personificacions de les forces naturals que presideixen el creixement i la fecunditat en els regnes vegetal i animal. Tots els productes de la terra són baix la seva protecció, els hi donen calor i humitat i els fan crèixer i fruitar. Fins i tot els mateixos homes són devall la seva benèfica protecció. Quan neixien els nens, es donaven mercès a les nimfes amb sacrificis, i hom les venerava també en les celebracions matrimonials, per a que beneissin la fecunditat de la dona i la felicitat de la parella.
Els grecs les dividiren en quatre grans grups: les nimfes de les muntanyes (orestíadas), les dels rius i fonts (náyades), les dels camps (agronomoi) i les dels arbres (dríadas i hamadríadas). Totes elles són fermoses sense excepció, molt afeccionades als jocs i als balls. No poques vegades s'han ajuntat amb humans, desprès d'enamorar-se d'ells (o els humans d'elles), i això ha donat origen al neixement de molts herois i gegants mitològics.
Les nàiades, o nimfes de les aigues, tenen com a privilegi exclusiu el do de curar les malalties i otorguen la salut en les fonts i manantials de propietats i virtuts medicinals. Les orestíades, o nimfes de les muntanyes, viuen en els cims dels pujols, les valls, les coves...llocs tots ells on tenen relació amb les altres divinitats dels boscos, com el déu Pan, els sàtirs, els silens i fauns, els qui les acompanyen en ses festes i balls o les espien i intenten temptar-les quan es banyen o ballen despulles.
La mansió de les agronomoi, o nimfes dels camps, són els ombratges dels boscos i les mullades prades. Hom els hi deu el creixement i la reproducció dels animals domèstics, en especial del bestiar. Se'ls hi atribueix la invenció del cant i de la flauta amb la que tantes vegades han estat representats el semidéu Pan de cames de be o els sàtirs. |
|
|
|
Publicado por kori el 12 de Agosto, 2006, 3:20
~ Referencias (0)
|
|
|
FADES
|
Anomenades fées a França i Alemània, fatas a Itàlia, fairies a Gran Bretanya i Irlanda, fades a Catalunya, Illes Balears i Portugal, aquesta mena d'éssers fantàstics són d'una natura intermèdia entre els éssers espirituals i la raça humana i estan compostes d'una matèria subtil i boirinosa que les permet fer-se invisibles o, pel contrari, materialitzar-se a voluntat.
Car el seu món (com el dels follets) està molt a prop del nostre, si bé en un altre dimensió, les fades tenen moltes coses en comú amb els mortals: es dediquen als seus quefers i treballs, ses baralles i ses diversions, es casen i tenen fills...però, a la vegada, tenen propietats i poders que ultrapassen en molt als dels simples humans. Hom les coneix com les senyores blanques, les donzelles bones...i moltes d'altres accepcions. Algunes tenen noms popularitzats a través de nombroses legendes i narracions: Fionbar, Huldra, Oberon...
La primera de les seves virtuts màgiques és, ja s'ha dit, la invisibilitat, cubrint-se amb mantons o capells màgics o amagant-se dins d'alguna flor; aquest do poden concedir-lo als mortals, si saben fer-se mereixedors d'ell. De vegades s'ha dit que són inmortals, però pel general es creu que no ho són, a l'igual que altres éssers del món fantàstic. Si bé estan dotades d'una gran longevitat, que en xifres humanas pot significar varis segles. Poden també prendre la forma i figura que vulguin i tenen un meravellós coneixement de la Natura.
Com passa amb els follets, hi ha diverses teories i suposicions que tracten d'explicar el seu origen. Una les fa descendents dels àngels rebels, engegades del cel i obligades a viure en la mar, els aires o els abismes; o al revés: llançades i sortides de l'infern, en la seva ascensió cap el cel es quedaren a mig camí, prop del món dels mortals. A n'aquest respecte, el religiòs P. Le Brun, a "Histoire des Superstitions" (París, 1750), deia que les fades eren criatures de Déu que Ell no va poder acabar de fer en l'últim dia de la Creació.
Altres estudiosos i investigadors diuen que són les ànimes dels infants que moriren sense rebre el sacrament del bautisme. Finalment, hi ha qui les consideren esperits d'una raça prehistòrica, fins i tot pre- humana, transformada més tard en éssers sobrenaturals.
A certs països, com a Irlanda, hom les associa a les divinitats i els hi ofereixen dons per mantenir-les propícies a l'home. Vistes en aquest aspecte, serien una variant dels primitius esperits de la natura, lligats íntimament als camps, boscs, pujols, rius i fonts.
La fantasia poètica afirma que els regnes de les fades són tres. Un d'ells, Avalon, una illa legendària enmig de l'oceà, on regna la fada Morgana. Un altre estaria a l'interior de la terra, amb luxosos i esplèndids palaus, un auténtic món subterrani. I un tercer, per acabar, localitzat en l'espessor dels boscos i selves ombratges. Aquestos tres regnes (invisibles, és clar), poden desplaçar-se màgicament en l'espai i en el temps, i aparèixer o instal.lar-se a qualsevol lloc que les fades hagin escollit. |
|
|
|
Publicado por kori el 12 de Agosto, 2006, 3:08
~ Referencias (0)
|
|









| <<
Julio 2008
|
| L | M | Mi | J | V | S | D |
| |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | | | |
|
|  |




|
|